El Pelícano común

Pelecanus onocrotalus

El pelicà comú, és un au tan voluminosa que es troba al límit de les possibilitats de volar, medint quasi 180 cm d'altura i pesant uns 11 kg. El seu plumatge és de color blanc en la major part del cos, i únicament apareix el color negre al voltant de les seves ales (no hi ha distinció de mascles i femelles). Les potes són petites en proporció a la grandària del seu cos però poseeixen unes enormes membranes interdigitals dotades d'una gran superfície de propulsió durant els seus desplaçaments pel medi aquàtic, a més de constituir un element fonamental quan l'au descendeix desde l'aire fins a la superfície de l'aigua, així ajuden al pelicà a reduir la velocitat alhora de descendir sobre l'aigua. El bec de color groc amb una gran longitud acaba amb una ungla ganxuda que l'ajuda a subjectar les preses. A la part inferior del bec presenta una membrana desplomada i molt elàstica on el pelicà l'utilitza com a red de pesca, mantenint així la boca oberta permetent als peixos (aliment bàsic dels pelicans) penetrar dins el sac membranós juntament amb l'aigua. Es capaç de submergir-se en sorprenents picats per artapar els peixos a una certa profunditat, però la tècnica més sorprenent es quan es desarrolla en grup, ja que per això és precisa una perfecta coordinació de tots els membres. Reunits en semicercle, els pelicans introdueixen la part inferior del bec a l'aigua i van creant una barrera al voltant dels cardúmens de peixos fins a rodejar-los completament. Finalment cada pelicà es satisfà amb l'aliment que cadascun d'ells captura. El sac bucal té una altra utilitat, com ara la de radiador tèrmic quan les temperatures de les llacunes són molt elevades. Els pelicans comuns poden pondre entre 1 i 3 ous en intèrvals d'un o dos díes. Els pollets vénen al món en el niu construït pels pares que consisteix exclusivament en una somera depressió del terreny sense cap material forrat. En el niu i passen uns 65 i 70 díes alimentats pel líquid regurgitat dels seus pares al sac membranós. Amb uns dos mesos i mitja d'edat el plomatge dels pollets adquireix el desenvolupament complet i els pollets s'independitzen, malgrat que no seran suficientment madurs fins al tercer o quart any de vida. El pelicà comú viu en llacunes de les zones del sud d'Europa, Àfrica i Àsia.

Aquí en teniu un vídeo