La Mantarraya

Manta birostris

La manta rajada és l'espècie de major longitud de totes les que formen el gran grup de les rajades.(no confondre amb la gran manta rajada). Els exemplars adults s'acosten als 7 metres d'envergadura, i el seu pes pot arribar als 3000 kg. Els mascles no poden arribar a aquestes grandàries, doncs son una mica més petits en longitud i pes. L'aplanat cos d'aquesta espècie poseeix una forma romboidal degut a la fusió de les seves amples i triangulars aletes pectorals amb el cos i el cap; degut al conjunt, li proporciona una àmplia superfície de flotació. El color del llom de la manta rajada varia entre el negre i el gris blavós, mentres que les parts inferiors són blanques amb taques grises. El cap es relativament petit i està compost de dos llamatius lòbuls cefàlics que es localitzen en els dos costats de la boca. En la part exterior de cada un d'ells es troben els ulls, molt separats entre sí. Els lòbuls cefàlics es dobleguen cap a l'interior formant uns conductes que canalitzen la corrent d'aigua cap a la boca. D'aquesta manera la manta rajada pot capturar el seu aliment, que consisteix bàsicament en petits microorganismes del plàncton. En la mandíbula superior de la boca presenta uns petits dents on no tenen utilitat alguna. Pel que fa a la reproducció els mascles es reuneixen per a copular una mateixa femella fèrtil, on ho fan nadant junt amb ella amb el cap molt aprop de la regió anal femenina. Quan la femella es troba disposada a fer la còpula, disminueix la seva velocitat, i un dels mascles mossega una de les seves aletes pectorals, al temps que coloca el seu cos sota el d'ella en posició invertida. Al cap de dos minuts el mascle es separa ràpidament de la femella i ella permet que algun dels altres mascles faci el mateix cicle. Es tracta d'una espècie ovovivípara, i el període de desenvolupament embrionari es prolonga durant uns 13 mesos; darrerament en neixen entre una i dos críes. Recent nascudes medeixen 1 metre i despleguen les seves aletes inmediatament on son capaces de ser independents per si mateixes. En ocasions, les mantes rajades, sabent que són tranquiles, son capaces de fer sorprenents salts fora l'aigua on poden arribar fins a 2 metres d'altura. Aquest comportament sembla ser relacionat amb la necessitat d'eliminar les restes de pell morta i els paràsits del cos.

Aquí en teniu un vídeo

El Tuátara Común

Sphenodon punctatus

Els tuàtares són els únics representants que sobreviuen d'un grup de rèptils que acompanyaven als dinosaures i van aparèixer i es van multiplicar fa 200 milions d'anys. Els demés es van extingir fa 60 milions. Es troben en dos grups d'illes petites a poca distància de la costa de Nova Zelanda i el seu aspecte es similar als llangardaixos. La disposició de les seves dents és única, una sola filera a la mandíbula inferior i dos fileres a la mandíbula superior. També son diferents perque no tenen obertures auditives externes. En concret, el tuàtara comú, es confon relativament amb algunes iguanes. Els adults s'alimenten després de que es faci fosc i atrapa aranyes, insectes i cucs que conformen la major part de la seva dieta. Poden medir fins a 50 0 60 cm. Creixen molt lentament i les femelles no s'aparellen fins a tenir almenys 20 anys. Els ous tarden un any en formar-se dins del cos de la mare, i després de que la femella els ha post al terra, tarden un any més en incubar-se. Però un anàlisis genètic ha demostrat que un grup de tuàtares de la illa del Nort formen una espècie diferent, coneguda en l'actualitat com sphenodon guentheri. El nom de tuàtara prové del maorí i significa "puntes a l'espatlla" an alusió a la cresta dorsal. Els tuàtares continuen creixent fins als 35 anys d'edat i poden viure més de 100 anys. El sexe vé determinat per la temperatura en el moment de la incubació. En l'estudi de l'anatomía, a la part superior del cap s'en destaca un tercer ull, però no existeix evidència de que sigui funcional.

Aquí en teniu un vídeo