La Carabela Portuguesa

Physalia physalis

La carabela portuguesa o coneguda també com botella blava, és un dels més sorprenents integrants de la família dels cnidaris. El més destacable de l'organisme és que no es tracta d'un únic animal sinó d'una colonia formada per individus de la mateixa espècie però de diverses formes. Pot arribar a mesurar fins a 15cm de longitud i presenta una forma lleugerament apuntada en cada extrem, així com una carena superior en la que sovint hi apareixen tints rosats o verds que contrasten amb el blau generalitzat de la superfície. La flotació queda assegurada mitjançant la segregació d'un compost gasós, molt semblant al aire atmosfèric que es produït pel propi individu. Un altre tipus de pòlips formen els tentàcles, es tracta dels individus anomenats dactilozoides i que capturen les preses que serveixen d'aliment a tota la família. Amb una longitud que poden arribar fins a decenes de centímetres (uns 30m) están recoberts d'una gran cantitat de cèl·lules urticants que reben el nom de nematòcists. Es tracta de diminutes càpsules reomplides de toxines on a l'interior es troba enrotllat un filament espinós que es clava en el cos de les víctimes. Les toxines alliberades al obrir-se la càpsula, penetren per la ferida produida pel filament y enverinen a la presa; la cantitat de nematòcists pot ser enorme. Una part dels individus que formen la colonia són reproductors, coneguts com gonozoides. Están formats per petits sacs on es desarrollen tant ovaris com testicles. Els productes sexuals son alliberats a l'aigua i la fecundació dels òvuls donarà com a resultat les petites bombolles blaves. Una sorprenent característica es que existeixen dos tipus de colonies, unes que presenten el flotador orientat a la dreta mentres que d'altres a l'esquerra. Podriem dir que la distribució de la carabel·la portuguesa es mundial.

Aquí en teniu un vídeo

El Mandril

Mandrillus sphinx

El mandril és un mamífer de la família dels primats, concretament dins els micos on ell és l'espècie més gran. Amb una longitud de fins a 81cm i un pes de 37kg. Un nas escarlata amb prominents ratlles blaves forçudes a cada costat són les característiques inconfundibles del mandril mascle(fotografia de l'esquerra). En canvi la femella queda més desapercebuda amb un color facial més suau que medeix un terç del tamany del mascle. Viuen en grups en el dens bosc tropical africà i passen la major part del día al terra buscant fruits i llavors així com també ous i animals petits. Quan es fa de nit s'interna en els arbres en busca de seguretat. Els grups es mouen en un àrea de fins a 50km quadrats on marquen el seu territori amb olor i el defensen contra rivals. Els mandrils viuen usualment en grups de 20 membres aprox. que es junten per formar grups de no mes de 250 individus. En ells existeix una estricte jerarquía dins del grup: cada un d'ells es format per un mascle dominant que s'aparella amb femelles fèrtils i procrea quasi totes les cries. Els mascles no reproductors es componen en rànquings menors. El mandril dóna llum a una cría cada 18 mesos mes o menys. Al principi la mare portarà el fill a la panxa però, quan augmenti de pes recorrerà el bosc a les seves espatlles. Habitualment els grups de mandrils es paren a buscar fullarasca, grunyint constantment, quan és l'hora de marxar el mascle dominant gruny i es continua caminant. Quan es sent amenaçat, el mandril obra àmpliament la seva boca per ensenyar els seus terribles dents que poden medir fins a 6'5cm. El mandril viu en les selves de l'oest d'Àfrica central on es caçat per obtenir carn i el seu hàbitat està en destrucció a causa de la tala i cada vegada s'en veuen menys.

Aquí en teniu un vídeo

El Cecílido Anillado

Siphonops annulatus

El cecílid anellat també conegut com cecílid sudamericà, és un amfibi de boscos del Nord de Sudamérica on viu sota fulles i sota terra i que és molt semblant a un cuc gran i gros. El cos del cecílid anellat és relativament curt, robust, blau fosc, cobert per franges blanques i nombrosos anells. La seva longitud és d'uns 20-40 cm. Al igual que altres cecílids, utilitza els seus tentàcles per captar la olor d'una presa propera, normalment cucs i altres invertebrats. Quan l'ataquen, segrega una substància repugnant. El cecílid anellat coloca els seus ous en terra, dels quals surten adults en miniatura, però la època en que es reprodueixen és totalment desconeguda.