Visites

viernes, 11 de diciembre de 2009

El Ave del Paraíso Raggiana

Paradisaea raggiana
L'au del paraís ragiana és una de les set espècies del gènere paradisaea, que del seu nom esdevé a causa de l'espectacular plumatge que mostren els mascles. Els mascles sempre són mes grans que les femelles on poden arribar als 70cm mentre que les femelles no superen els 30cm. En el pes els mascles 340 g. i les femelles 200 g. La coloració de la femella és poc cridaner i és dominada per tons marronosos, mentre que en els mascles és a la inversa. En el plumatge dels mascles: la part superior que denomina el cap i el coll per un plumatge curt i dens d'un color groguenc intens, que contrasta amb el color verd metálic i el negre situats al coll i la barbeta. El color del bec és d'un blau cel molt clar. En el cos, la part inferior és d'un color marró xocolata on xoca amb un negre brillant junt amb un groc. Després en la part superior hi predominen llargues plumes i desfletxades de color vermell escarlata, que es el principal element per seduir a les femelles. Finalment, el color de la cua que és d'un marró clar. A la hora de fer exhibicions s'agrupen un gran conjunt de mascles per atraure les femelles, acció anomenada "lek" brincant-se per les rames dels arbres més alts. Normalment només se n'aconsegueixen aparellar una o dos parelles. En quan al moment de reproduir-se, la femella és qui se n'ocupa dels ous; abans de la còpula le femella ja té preparat el niu amb rametes dalt de l'arbre. Ponen dos ous dels quals només en sobreviu un, que és alimentat per la mare i dependrà d'ella fins d'aquí un mes. L'au del paraís raggiana s'alimenta de vegetals, insectes, petits vertebrats com amfibis i rèptils. Viuen en zones d'alts boscos i prats de Nova Guinea i al nord d'Australia.
Aquí en teniu un vídeo sobre les aus del paraís de Nova Guinea


sábado, 7 de noviembre de 2009

La Lamprea del Pacífico

Lampetra tridentata
La llamprea del Pacífic és un peix de la família dels peixos sense mandíbula. Les llamprees ponen els seus ous en aigua dolça on hi permaneixen enterrats al fons de les corrents d'aigua fins als 5 o 6 anys. Després quan ja són adultes migren al mar. Els adults passen de 12 a 20 mesos al mar abans de tornar al riu per copular els ous. Les llamprees son carronyeres i s'alimenten de peixos i invertebrats morts o moribunds. Poden medir fins a 76cm i pesar fins a 500 grams, són ovípers i són localment comuns segons l'estat de conservació. Les llamprees parasiten altres peixos aferrant-se al seu cos mitjançant un disc vocal que tenen especialitzat en xuclar els fluits d'aquest i de vegades també la seva carn. Solen migrar pel Pacífic aferrades a grans peixos i cetacis.
Aqui teniu un video sobre les llemprees (els vampirs aquátics).


viernes, 20 de febrero de 2009

El Oso Hormiguero Gigante

Myrmecophaga tridactyla
L'ós formiguer pertany a la família dels xenartres. Té un cos musculós format per una llarga boca, un cos robust i la cua molt peluda. Pot semblar inofensiu però entre els seus braços té amagades unes llargues urpes amb que es defensa dels enemics com poden ser el jaguar o el puma. El color dels seu cos pot ser des de marró fins a grisós amb taques blanques. L'ós formiguer arriba fins als 15 anys de vida, i és incapaç de enfilar-se als arbres, pero és un bon nadador. És un animal mirmecòfag, és a dir s'alimenta casi exclusivament de formigues. Té una llengua molt llarga d'uns 61 cm, i enganxosa per caçar formigues, s'ha calculat que mengen unes 30.000 formigues diaries. Pot mesurar fins a 2m i pesar uns 39 kilos. La femella d'ós formiguer pareix una cría a l'any o cada dos anys. Només néixer, la cría s'agafa a l'esquena de la mare on hi queda mimetitzada, fins als 2 anys la cría no s'independitza. Viuen en sabanes de l'América Central i del Sur.
Aquí en teniu un vídeo

viernes, 13 de febrero de 2009

La Tortuga Laúd

Dermochelys coriacea
La tortuga laúd és la tortuga més gran del món. És una tortuga marina que la seva longitud total pot ser de 2'5 metres i pot pesar 900 kilos. El que destaca més d'aquesta tortuga és el seu enorme cos ratllat i les seves grans aletes que poden medir fins a 2'7 metres de llargada. La seva closca està protegida per plaques òssies protegides per una pell gruixuda i flexible degut al seu sobrenom (tortuga de cuir). La seva pell pot ser de color marró o negra amb gran varietat de taques blanques. La seva part posterior és més estreta per tant li dona una forma més aerodinàmica. La tortuga laúd es una veloç nadadora , és capaç de recórrer 100 metres en 10 segons. S'alimenta de peixos, meduses i crustàcis, es a dir és omnívora. Habiten en les aigües tranquiles de tots els mars però abunda més als tròpics. Pot pondre fins a 300 ous en una platja d'uns 5'5 cm de diàmetre , són de color blanc i en forma casi esfèrica. Quan eclosionen les petites tortugues com totes les tortugues marines tindran que enfrontar-se als perills del mar i a les aus marines en fer el recorregut de la sorra fins al mar.

Actualment estan en perill d'extinció a causa de les xarxes i altres objectes, algunes arriben a la costa amb ferides o mortes.
Aquí en teniu un vídeo

viernes, 6 de febrero de 2009

La Hormiga Bala o Tucandera

Paraponera clavata
La formiga bala és de la família de les formigues paraponeres (família de formigues causants d'una picadura extremadament dolorosa). Medeixen entre 3 i 3,3cm , poseeixen mandíbules poderoses especialment per picar. S'alimenten d'insectes i de carn o sigui, són carnívores i poden atacar a l'ésser humà. La reina pot pondre centenars de milions d'ous a sota terra. Si n'hi ha en abundància poden provocar la mort. La seva picadura injecta un verí que és tan dolorós que pot durar fins a 24 hores de dolor, per això s'en diu hormiga 24, de vegades provoquen marejos i febre. Depèn on piqui pot afectar al sistema nerviós i provoquen el fet de no poder percebre el tacte en uns moments. Viu a les zones tropicals de l'Amazones i part de Sudamèrica.
Algunes tribus de l'Amazones per celebrar que passen de l'edat de l'adolescència a la adulta, posen en una mena de guà un munt de formigues bala i tenen que posari la mà. Al cap d'uns moments en reben les conseqüències, però aquesta es la seva tradició. Ells a aquestes formigues les anomenaven Tucanderes.
Per tant en algunes zones d'Amèrica del sud i fins i tot Estats Units s'estan queixant de les nombroses plagues que en provoquen.
Aquí en teniu un vídeo

miércoles, 21 de enero de 2009

El Ídolo Moro

Zanclus cornutus
L'ídol moro és un peix de la familia dels peixos radis espinosos , pròxim a la família dels peixos papallona. Medeix fins a 23 cm i pesa fins a 400 grams. Es distingeixen d'entre mascle i femella perquè el mascle té una prominència en els ulls. Té un cos comprimit y de perfil , es completament diferent ja que la seva figura es molt alta. Tenen el nas allargat amb una taca generalment groga però també pot ser vermella. Té el cos dividit en franges negres , blanques i grogues. El més distingit de l'espècie és l'aleta dorsal que pot arribar a medir fins a 50 cm. L'ídol moro s'alimenta de petits invertebrats i trossets d'esponges de mar. Són ovípars i viuen a les costes de Califòrnia , Àfrica i Polinesia en les zones coralines. La forma del seu cos ha fet que en alguns grups de religiosos islàmics fós un animal sagrat.
Aquí en teniu un vídeo

domingo, 18 de enero de 2009

La Salamandra Gigante China

Andrias davidianus
La salamandra gegant de china és l'amfibi més gran del món junt amb l'altre espècie, la salamandra gegant del Japó. Aquesta salamandra pot medir fins 1,80m. Com totes les salamandres s'alimenta d'aranyes , insectes i petits crustàcis. Són totalment aquàtics i no tenen parpelles. Una femella pot pondre fins a 500 ous a l'aigua i el mascle els fertilitza externament i els vigila fins que eclosionen 50 o 60 dies després. Més tard les larves eclosionades s'alimenten de larves de mosquits i altres insectes a mesura que van creixent. Viuen en rius i pantans de l'est de China on el clima es humit. Com podem veure es totalment inofensiva.
Aquí en teniu un vídeo

sábado, 17 de enero de 2009

El Guacamayo Jacinto o Azul

Anodorhynchus hyacinthinus
El guacamai blau és el psitàcid (familia dels lloros i guacamais) major de tots. El seu plumatge és d'un color blau molt intens, el seu bec és voluminós i també hi destaquen les taques grogues de l'ull i la boca. Té les ales molt estretes però la cua molt llarga. Mesura 1m de llarg i s'alimenta de llavors, fruits, nous i fruits de les palmeres. Viuen en zones càlides de Brazil i Bolivia en els palmerams, en àrees amb pantans. És un au no migratòria y, si se'l molesta pot emetre un soroll molest i amagar-se entre les rames mes altes.
Aquí en teniu un vídeo

miércoles, 14 de enero de 2009

La Chinche Asesina

Rhinocoris iracundus/Platymeris biguttata
La chinche assessina pertany ala família de les chinches i per tant es distingeix de cos aplanat i un fibló a la punta de la boca. Es una deles chinches més perilloses del món perque són depredadores essencials. Medeix entre 0,7 i 4 cm, s'alimenta d'altres insectes xuclant-los-hi les seves entranyes. També s'alimenta de sang humana i d'altres animals. Si et pica pot transmetre't ceguera temporal, és el cas de la chinche de la foto de la dreta , però la majoria poden transmetre l'enfermetat anomenada chaga. Són cosmopolites i viuen en les regions subtropicals de Guinea.
Aquí en teniu un vídeo